Aquesta democratització del coneixement s’opera a partir del desenvolupament de les noves tecnologies, on des del més el·litista directiu, fins el més remot dels ciutadans no sols pot accedir a través de les xarxes a tota mena d’informació de tots els àmbits, sinó que té accés a expressar opinió, generar continguts i fins i tot organitzar moviments socials per iniciativa pròpia, no mediada per ningú, sempre que li convingui.
Al 2005 les Nacions Unides declaraven superada l’era de la societat de la informació (ONU, 2005), la qual, sobre la base del desenvolupament tecnològic, havia posat la creació, divulgació, utilització, manipulació i accés a la informació al centre del progrés i dels afers polítics, econòmics, socials i culturals. La societat de la informació, al seu torn, havia superat ja l’era prèvia heretada de la revolució industrial on la tecnologia més física havia jugat un paper central en el desenvolupament. El 2005 l’ONU anunciava, doncs, l’inici de l’era de la societat del coneixement, orientada a assolir un àmbit públic del coneixement, fins al moment majorment protegit pel secret i en mans d’uns pocs privilegiats.
Certament, vivim en un món completament impregnat de Tecnologies Digitals per tot arreu. Convivim amb tecnologia 24h al dia 7 dies a la setmana 365 dies a l’any. I les nostres accions i interaccions cada cop estan més acompanyades i/o mediades per les TIC (tecnologies de la informació i les comunicacions). En realitat les TIC, contribueixen no només a democratitzar el coneixement, sinó a evolucionar socialment cap a noves formes d’aprendre, de treballar, de comunicar-nos, de desplaçar-nos,... de socialitzar..., com hem pogut viure molt visiblement durant el confinament provocat per la pandèmia de la COVID19. Les TIC, el desenvolupament d’Internet, l’IoT, la computació de baix cost, la intel·ligència artificial, la connectivitat mòbil amb el 5G i les tecnologies de núvol, ho regiren tot!
Transformen el nostre dia a dia: com comprem, com viatgem, com llegim!
Ens transformen, transformen les organitzacions.... i ens aboquen a un nou concepte de ciutat, de marc de convivència entre persones, entre organitzacions, entre persones i organitzacions....
És el moment de la transformació digital, és el moment de la societat del futur, és el moment de la societat digital.
La societat digital ja ha començat. Podem fer moltes coses ajudats per les TIC. Fixa-t'hi!
Una societat on podem obrir un negoci a Internet, podem fer arribar la nostra veu de forma instantània a l’altra punta del planeta, podem omplir la nevera de casa sense haver d’anar al supermercat, podem estudiar el que vulguem a l’hora que vulguem al nostre ritme, aprendre el que ens interessa, estar al dia des de dispositius que portem a la butxaca, tenim mòbils amb traductors de veu a altres idiomes que ens permeten fer turisme i entendre’ns a l’estranger amb tothom sense més assistent que el propi mòbil, tenim serveis que ens permeten saber quan passa l’autobús per a que no hàgim de fer cua a la parada, tenim sistemes intel·ligents que veuen tumors a les tomografies amb més precisió que els propis metges, alertes que salten soles si ens deixem el cinturó de seguretat sense cordar al cotxe, navegadors que ens porten pel món sense perdre’ns, sensors que salten quan l’aire es contamina massa, o que ens permeten saber si hi ha mala mar des de casa en temps real, mecanismes de votació electrònica, carretons intel·ligents que porten peces d’un cantó a l’altre en les fàbriques, alliberant les persones d’aquests trasllats, sistemes que ens suggereixen obres de teatres, novel·les, pel·lícules o perfums amb prou encert, xarxes per fer coneixences, fòrums de debat polític...
Tenim.... una marea d’oportunitats! I en moltes d’elles, la intel·ligència artificial hi juga un paper cabdal.
Davant d’aquesta potència transformadora, el juliol de 2018, l’ONU posa en marxa un Grup d’Alt Nivell que al juny de 2019 presenta l’informe (HLP-DC 2019) i analitza l’impacte de les noves tecnologies en la societat digital. En realitat l’arribada de les TIC té, com tot, cara i creu.
En efecte, les TIC produeixen avenços sense precedents en la condició humana, que albiren noves maneres de funcionar com a societat, molt prometedores, alhora que plantegen profunds reptes. Mal portades, aquestes tecnologies també podrien incrementar fortament la desigualtat social i econòmica. Garantir l’accés a les noves tecnologies no és suficient. Cal fer-ho de forma inclusiva i no deixar ningú enrere. Calen ciutadans digitals (Engin et al 2015) que participin activament de la construcció del futur. Cal concentrar els esforços en poder aprofitar tot el potencial de les tecnologies digitals mentre es mitiguen els possibles riscos. Fruit d’aquesta anàlisi, l’informe presenta set propostes que preveuen la cooperació entre governs, sector privat, societat civil, organitzacions internacionals, institucions acadèmiques, comunitat tècnica i usuaris. La primera d’aquestes propostes consisteix a treballar per una economia i societat digital inclusiva.
D’altra banda, des de l’enorme preocupació pel canvi climàtic i les grans desigualtats socials, l’ONU també va desenvolupar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que convergeixen a interpel·lar tots els actors socials per implicar-se en la construcció d’una societat justa i igualitària. Te’n parlem a la secció següent ODS.
A Catalunya, l’octubre del 2016 s’aprova el Pacte Nacional per a una Societat Digital on Govern, diputacions i món local es comprometen a col·laborar i sumar sinergies per construir una resposta de país als reptes de la revolució digital des d’una perspectiva global, on totes les iniciatives sumin pel bé comú, per una visió de la tecnologia centrada en les persones, incidint en drets i deures digitals i garantint accions per reduir l’escletxa digital a la societat, a més de treballar per incorporar tot el territori Català en matèria tecnològica, desplegant infraestructures TIC d’última generació, garantint la ciberseguretat i la protecció de drets i impulsant la innovació i l’economia digital així com la transformació digital de l’administració pública.
La transformació digital ja ha començat.
La tecnologia evoluciona de forma vertiginosa i amb ella la Intel·ligència Artificial guanya potència i capacitat.
La IA és una tecnologia que pot portar grans millores per la vida de les persones en la quotidianitat a nivell mundial, però ve acompanyada d’algunes incerteses que convé no obviar. Els usuaris han de poder entendre què fan les aplicacions, quines dades consumeixen, quines conseqüències tenen i, si és el cas, quins drets vulneren o podrien vulnerar, per tal de poder triar com es relacionen amb les IA que els envolten.
CiutadanIA et donarà eines per veure on és la Intel·ligència Artificial en el teu dia a dia, com t’ajuda, quan et limita, on són els riscos, com evitar-los, i quin rol pot jugar a mig i llarg termini en aquesta societat digital. Aquest curs aporta també una reflexió sobre com fer-ho per garantir una societat digital més justa, igualitària i pròspera.
Deixa’t endinsar de la ma d’ICÀTIA en l’apassionant món de la IA i el que pot fer per la societat digital que ja albira