Un cas històric català d’aplicació de la IA on l’explicabilitat era crucial
L’any 2000, la Unió Europea publica la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) (Directiva 2000/60/CE de 23 d’octubre del 2000). Es tracta d’una norma del Parlament Europeu i el Consell de la UE que estableix un marc general d’actuació comunitària en l’àmbit de la política de l’aigua. La DMA neix amb la vocació de garantir la protecció de les aigües i promoure l’ús sostenible que garntitzi la disponibilitat d’aquest recurs natural a llarg termini. Entre altres coses, la DMA té per objectiu garantir que al 2015 es tingui un bon estat de les masses d’aigua superficials del territori europeu. Directives prèvies regulaven el tractament d’aigües residuals urbanes per poblacions de més de 2000 habitants, però per les de menor grandària, només recomanaven el tractament necessari per garantir nivells de qualitat establerts pel medi receptor (on va a parar l’aigua depurada, generalment un riu).
De forma pionera al sud d’Europa, la Generalitat de Catalunya endega el 2002 el Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU 2002) amb la intenció d’abordar la instal·lació de depuradores d’aigües residuals als municipis de menys de 2000 habitants de Catalunya, malgrat no ser encara obligatori en les regulacions europees de caràcter superior. I de forma més pionera encara, el PSARU estableix que s’utilitzarà un Sistema Intel·ligent de Suport a la Presa de Decisions (IDSS) per decidir quin tipus de depuradora és més convenient per a cada municipi, d’entre uns quants dissenys més o menys sofisticats de depuradores. Un conveni entre l’Agència Catalana de l'Aigua i un consorci de grups de recerca, que formaven part de la Xarxa Temàtica “Monitorització i modelització com a eines de suport per a la millora de la qualitat de l’aigua”, (1999XT 0037, 2001XT 0030, 2003XT 0069) va establir el desenvolupament d’aquesta Intel·ligència Artificial durant el període 2000-2005, amb l'objectiu de seleccionar el sistema de tractament i disposició de les aigües residuals més adequades per a 3500 comunitats amb menys de 2000 habitants a Catalunya. El consorci el formaven cinc grups de recerca en enginyeria ambiental de diferents universitats, un grup de recerca en Intel·ligència Artificial, i un Centre de recerca del CSIC (LEQUIA-UdG, grup de Sensors i Biosensors-UAB, grup de Biotecnologia Ambiental-UAB, Laboratori d’Edafologia-UB, grup KEMLG-UPC i CEAB-CSIC) i sota la direcció de la UdG va treballar per adquirir i sistematitzar els coneixements requerits i desenvolupar un sistema capaç de reproduir el procés de raonament d'un grup d'experts enfront de la complexa situació en qüestió, de tal manera que, donades les característiques demogràfiques, de sol i paisatgistiques del municipi, l’IDSS suggeria el tipus de depuradora més adient. És evident que en una situació com aquesta, no n’hi havia pas prou que el sistema indiqués on calia instal·lar una wetland o una depuradora de llots activats senzilla, sinó que el diagnòstic havia de venir acompanyat de l’argumentari necessari per a que els experts poguessin entendre no solament els motius de la IA per suggerir aquella solució, sinó també de les peces intermitges del procés que l’havia portat a construir aquella solució.
