1.4 De símbols i subsímbols: el gran cisma

D’una banda, hi ha el que anomenem la Intel·ligència Artificial simbòlica, encapçalada pel propi McCarthy, que posa el focus en aconseguir que les màquines imitin la intel·ligència humana. És a dir, que puguin fer coses per les quals es requereix intel·ligència, però no només que les facin, sinó que les portin a terme com les faria un humà. I així, en aquesta branca de la disciplina, el principal interès es situa en el procés de com es resolen els problemes, o com es desenvolupa l’acció, i en construir models de raonament automàtic que mimetitzin, salvant les distàncies, el dels humans, com podrien ser per exemple els arbres de decisió.  Aquesta és una branca de la IA on la lògica formal té molt pes i on s’intenta entendre el pensament humà i imitar-lo.

Per l’altra banda, la Intel·ligència Artificial connexionista —o subsimbòlica— hereva directa de la cibernètica, i encapçalada per Minsky, defineix la IA com:

En aquest cas, el focus es posa més aviat en dissenyar algorismes que donin resultats semblants als que obté un humà quan fa i desfà, però on la forma com es construeix aquesta solució compatible amb la que donaria l’humà ja no és tant important.